Parlar, modelitzar i comprendre a l’aula de ciències

Aquests són els punts que es van tractar a la trobada EduWikilab del 27/02/14.

Parlar amb alumnes d’altres centres com a impuls per a oralitat a ciències.

Moltes dificultats a l’hora de justificar i argumentar o, simplement explicar de què va un problema. Treball expressió oral és necessari com a via per a entendre millor conceptes, però també per a millorar comunicació i argumentació. Explicar com a via per a entendre i construir un model.

Un exemple: Començar la classe, posar un glaçó dins la bufanda i fer la classe. Però alumnes volen discutir què passarà. És una situació oberta a hipòtesis i premet posicionar-se, prendre partit i construir un model.

Preocupació perquè treball per projectes no aconsegueixi fer que alumnat aconsegueixi models científics.

Important en oralitat retornar la pregunta : “què penseu vosaltres” Classes mudes. Pràctiques mudes. Alumne moderador? Explicació de pràctiques fent mímica sense que el professor digui res.

És interessant que els alumnes es puguin veure a si mateixos parlant (video). Ells mateixos a casa? Demanar com a producte el vídeo és ok perquè es puguin autoregular.

No és que els alumnes deixin de saber pensar o qüesitonar-se coses: deixen de fer-ho a l’escola. És una qüestió de rol. De vegades hi ha alumnes que per a fer servir el sentit comú necessiten imaginar-se que no són dins l’escola, i són al parc!

Explicació d’experiment: posar un os en vinagre, perd calci, pesa menys i s’estova al cap d’una setmana. Més temps i recupera pes, perquè incorpora el vinagre. Això és un bon model experimental per a mesura acidesa solucions: vinagre, llimona, coca-cola.
Dóna molt joc a preguntar i parlar: Pregunta: si li posem llet al l’os, es tornarà a posar dur?

Fa falta que la competència comunicativa funcioni bé a ciències: tenen problemes per a descriure i argumentar. A secundària la distribució en matèries dificulta treball integrat. ¿Qui ha de treballar argumentació: llengua o ciències? Cal treballar amb el vocabulari, corregir us d’expressions com “És quan…”  “Aquesta cosa que…” i podria ser punt de partida per a treballar habilitats com definir, descriure.

Fer diferents pràctiques en un mateix grup i que després les expliquin als altres oralment. Es podria posar nota in situ de l’explicació i correcció in situ, tot oralment. Demanar que proposin un experiment per a testar la conclusió.

Experiència sobre proposta d’activitat on els alumnes feien exposicions orals sobre diferents aspectes de reproducció sexual humana (en teoria, els havia de generar interès), que després servien com a apunts per als examens. L’experiència no ha anat gaire bé. En canvi, el mateix grup va fer pregunta no relacionada sobre la sopa: perquè la de fora és més freda que la del mig?  I va anar molt bé. Podent escollir, alumnes de 3er ESO, van escollir parlar de la sopa enlloc de parlar de reproducció sexual humana.
Diferències?
La segona proposta és seva, i és oberta. No és acadèmica ni dirigida a examen. I implica un conflict cognitiu, quelcom que s’ha de resoldre, entendre. Es poden fer hipótesis i discutir-les.

Preocupació pel fet que proves PISA revelen correlació molt alta amb quants llibres té la família a casa i poca correlació amb el professor que tingui o mètode escolar.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s