5a Sessió de treball

Entre Tardígrads i Vectors, compartim dubtes, experiències i estratègies al voltant de l’ a les

Foto 5a sessióLa Clara i la Laura ens expliquem com progressa el seu projecte: Bitxos Raros a 1r ESO. La Laura ho ha engegat i la Clara ho farà aviat. La impressió és que és com una muntanya russa, hi ha dies molt dolents seguits de dies molt bons.  Els alumnes disposen d’un guió en format presentació PowerPoint i l’horari és de tres dies setmanals: 8:30, 14h i desdoblament a les 11h. Els costa als alumnes i costa al professorat que s’inicia en la metodologia. Els alumnes reclamen sovint que el professor els digui què han de fer.

El projecte  comença amb una caixa d’eines de tecno. Com ha ordenat les eines la profe, per què?

Segueix amb un joc amb 21 fotografies per identificar quines fotos no són animals (totes ho són).

Després es tracta de classificar-los, agrupar-los. Aquí hi ha hagut dificultats i es suggereix que es mostrin 5 i es vagi augmentant la xifra. En Jordi comenta que a ell li ha funcionat parlar de famílies on els nens posin nom i cognoms per evitar que utilitzin criteris erronis (sovint classifiquen per pertinença a un grup, mamífers i aquest no és un criteri vàlid.

Una altra dificultat és que els alumnes es perden en les instruccions. Se suggereix que les instruccions de les tasques siguin per escrit amb 3 minuts per llegir-les i després discutir-les en grup.

Quant als grups de treball de l’alumnat es tria la professora i són heterogenis. Debatem els diferents mètodes (sorteig aleatori, trien alumnes, tria profe…) La gràcia és barrejar les maneres en els diferents projectes que es facin. Una bona idea sembla ser mantenir-los perquè a l’hora de treballar en equip amb gent nova sempre hi ha un rodatge. És un tema especialment important a 1r ESO on els alumnes es coneixen per l’escola d’on arriben i permet que tothom es descobreixi. La Laura parla de descobertes per part de l’alumnat i professorat (canvis d’actitud, sinèrgies amb companys…)

Quant a l’avaluació del projecte es parla d’autoavaluació i coavaluació i discutim força estona d’una idea que la Laura bateja com a punts d’avituallament. Moments durant el projecte on es comprova que els alumnes van adquirint les eines/coneixements necessaris per poder continuar el seu progrés d’aprenentatge. No es tracta simplement de comprovar els coneixements apresos sinó de donar les eines necessàries als alumnes, d’aquí la paraula avituallament

Dins d’aquests punts d’avituallament també pot haver-hi una avaluació intermèdia (1 o 2 preguntes de contingut, tipus examen, que ells corregeixen i autoavaluen).

Fem un incís per parlar dels exàmens i en Jordi explica com els corregeix ell. Una sessió prova, una sessió correcció. Cada alumne el seu examen, consensuem què és una resposta correcta i fem amb una escala (si falta… -0,5…) Sempre alguna pregunta d’argumentació la corregeix posteriorment el professor, d’aquesta manera s’aprofita la prova com a eina pedagògica (aprenc dels meus errors). El Jordi té un article sobre aquesta temàtica, ens envia l’enllaç per poder llegir-lo a casa.

Continuant amb els punts d’avituallament definim que en aquests punts s’avalua

  1. Què sabem (Llistat de lèxic)
  2. Com ho fem (detecció de necessitats)

Pel que fa al treball del lèxic es menciona l’ús d’una eina WORD FRAYER i es descriu què és i com funciona, prové de l’aprenentatge de llengües.

El Pere i en Jordi expliquen el progrés del projecte CRASH a 2n d’ESO que treballa cinemàtica i dinàmica. Sobre el guió es desgranen les activitats i es mencionen les dificultats i oportunitats que presenta aquest projecte. És un projecte de 10 sessions de dues hores.

Discutim la dificultat que entranya pels alumnes el text argumentatiu i la necessitat de treballar-ho col·laborant amb els departaments de llengües i textos salvatges (exemples reals de la tipologia textual) a banda de donar-los bastides amb vocabulari.

El Pere menciona que ell fa fer als alumnes vídeos del making of del projecte per avaluar el progrés del projecte. Aquest projecte acaba amb un judici amb jutges, advocats i pèrits que argumenten sobre la culpa en un accident de trànsit. Es comenta que és una eina molt potent per treballar rols científics (pèrit) i no científics (jutge, advocat) i es comenta que en els judicis hi ha un jurat que avalua rols amb una rúbrica i que els advocats protesten quan el pèrit fa afirmacions que no estan basades en dades (opinions) el rol del jutge es acceptar, rebutjar aquestes protestes.

Per últim es comenta que a les jornades STEAM ABP a Barcelona s’ha presentat una comunicació amb el disseny del projecte CRASH per part d’en Pere Royo.

Amb el cap bullint tanquem la sessió. Decidim que la propera trobada es faci el 25 de maig per parlar de com han acabat els nostres projectes a les aules. Proposarem la data a la resta de grup i si no hi ha acord obrirem un doodle per buscar el màxim de participants possibles.

 

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s