Category Archives: Oralitat a l’aula

Projecte en el que identifiquem gèneres lingüístics orals (argumentació científica, congressos científics, discussió en pràctiques,…) útils per a l’aprenentatge de les ciències.

Article a la Revista Ciències sobre Oralitat a l’aula de ciències

S’ha publicat al número 29 de la revista Ciències l’article:

Pràctiques mudes, congressos científics, seminaris de recerca i altres dinàmiques científiques d’oralitat al laboratori i a l’aula. Ciències (2015), 29, 15-24. Besson, I., Goytia, E., Miró, M., Domènech, J.

L’article descriu algunes de les pràctiques desenvolupades o comentades com a part del treball del grup EduWikiLab el curs 2013-2014, destinades a explorar els gèneres comunicatius orals propis de les ciències, aplicades en diversos contextos i centres educatius. Les experiències es descriuen julogoralitatntament amb una valoració de la seva aportació a aspectes com la modelització o l’adquisició d’habilitats científiques, i s’usen de punt de partida per a valorar quines aportacions fa la oralitat a les ciències, i proposar indicacions per a promoure-la a l’aula de ciències.

Pràctiques mudes, expressió oral i recursos europeus.

A la sessió de cloenda de l’EduWikiLab 2013-2014, fem una ronda de participacions, on cadascú explica el que ha provat a l’aula o llegit.

1) Teresa explica rutina de funcionament de la pràctica amb alumnes experts rotatoris, que ha aplicat amb alumnes de 6è. Cada grup deixa enrera un component que expliqui oralment al proper grup. Els grups es recolzen massa en el referent. Com que tots han fet l’esforç de preparar-s’ho per a explicar, els fa estar més concentrats a la tasca. L’alumne expert substitueix al professor com a expert.
2) Teresa explica classe muda sobre els fusos horaris. No va funcionar gaire bé. Treball amb globus terraqui i plantilla de meridians. Debatem que potser les pràctiques mudes convé que tinguin una proporció molt alta de procediments i no tant de continguts.
3) Teresa: partint del dossier i de la classe muda, ha passat un qüestionari als alumnes sobre què els agrada, què els costa…Li ha quedat la impressió que responen per a fer-la contenta. Es discuteix el tòpic dels “nens dossier”, alumnes que progressen al llarg de l’itinerari acadèmic gràcies a la seva aptitud per a habilitats purament escolars, com presentar treballs nets i ordenats, o memoritzar, però sense desenvolupar altres habilitats o coneixements més profunds.
logoralitat4) Isabel presenta l’article “Estudio acerca de la influencia del nivel sociocultural en la competencia comunicativa e intervención didàctica en expresión y comprensión en alumnado de ESO”,de Pilar Mesa Arroyo, presentat al II congrés internacional de didàctiques. Després de lectura, han de preparar exposició oral amb suport únic de pissarra. Valorant fluïdesa, pronúncia, etc…, i conclou que ambient sòcio-cultural té efecte en expressió escrita, però no en expressió o comprensió oral. En la discussió, això per a nosaltres obre diversos aspectes:
-minimitzar l’expressió oral a l’aula discrimina els alumnes d’ambients sòcio-culturals menys afavorits?
-Es pot tenir bona expressió oral sense tenir-la escrita? Què passa amb el vocabulari?

Donar l’opció de fer exàmens orals pot ser una idea interessant per a millorar. Martí explica anècdota de que en un alumne es va percebre que era capaç d’elaborar un discurs només quan se li preguntaven coses oralment.

5) Martí explica que va aplicar com a pràctica muda la pràctica d’extracció de l’ADN. Va millorar molt atenció. Alumnes es corregien entre ells noms de material de laboratori. Havien d’escriure ells el guió de la pràctica a partir del que veien en la mímica.
6) Un tema que va sortir com a espontani en parlar a l’aula és perquè els vidres s’entelen. S’obre debat sobre si cal deixar que la conversa dels alumnes portin el tema, encara que no toquin, no siguin els que volíem fer o no pertanyin a la matèria. Potser cal permetre i potenciar la conversa, però acordar amb ells un producte que elaborin al final a partir de la conversa (una llista de vocabulari, un esquema, vídeo,…). És bo deixar un marge a l’aula perquè ells preguntin temes que els interessin. Ok per a ensenyar a formular bones preguntes, que formulin hipòtesis, dissenyin experiments. Els alumnes estan poc acostumats a aquest funcionament i tenen la sensació d’estar perdent el temps.
7) Jesús explica activitat que ha après de companya de l’institut que fa literatura. Preparació exposicions. Alumnes poden anotar a la pissarra algun terme que els pugui ajudar. Dades, però no les frases. Alguns alumnes fora de l’aula mentre es fa l’exposició. Un cop l’han acabat, entra un dels companys que era fora, i un del públic ha d’explicar-li-ho davant de tothom, fent servir els mateixos suports. A partir d’aquí el que ha entrat és ell el que ho explica. Millora atenció. Si hi ha algun error en les re-explicacions, públic no ho pot dir, però genera tensió en públic en identificar-ho. Es compara el producte final amb exposició inicial.

Altres temes discutits:

  • Cal diversificar formats de productes didàctics més enllà del dossier (fotografies, vídeos,…).
  • S’ha presentat el portal Scientix, recursos i projectes d’innovació STEM (Ciènces, Matemàtiques i Tecnologia) d’àmbit europeu. http://www.scientix.eu/ scientix
  • En Jordi ens ha comentat la seva experiència al GIFT-EGU, una trobada de professors de Geologia que aquest curs anava del Canvi Climàtic. Ens ha explicat com demanar-ho, i diferents experiments i eines per a treballar-ho a l’aula.

Sessió 4 de seminaris de didàctica

logo Estudio acerca de la influencia del nivel sociocultural en la competencia comunicativa e intervención didàctica en expresión y comprensión en alumnado de ESO. Pilar Mesa Arroyo, presentat al II congrés internacional de didàctiques.

Després de lectura, han de preparar exposició oral amb suport únic de pissarra. Valorant fluïdesa, pronúncia, etc…, i conclou que ambient sòcio-cultural té efecte en expressió escrita, però no en expressió o comprensió oral. En la discussió, això per a nosaltres obre diversos aspectes:
-minimitzar l’expressió oral a l’aula discrimina els alumnes d’ambients sòcio-culturals menys afavorits?
-Es pot tenir bona expressió oral sense tenir-la escrita? Què passa amb el vocabulari?

Donar l’opció de fer exàmens orals pot ser una idea interessant per a millorar. Martí explica anècdota de que en un alumne es va percebre que era capaç d’elaborar un discurs només quan se li preguntaven coses oralment.

Pràctiques Mudes, Ecodad i altres oralitats a l’aula

1) Es presenta l’aplicació d’una pràctica muda, dins el marc del projecte d’oralitat a l’aula que estem fent.

Pràctica muda aplicada per Elisa Goytia a 2on ESO. Assignatura de petites investigacions, on van al laboratori en matèria independent coordinada amb altres matèries. S’ha dissenyat sobre la pràctica Corre, Corre, Calcula de la plataforma EduWikiLab de pràctiques de laboratori: http://eduwikilab.wikispaces.com/Corre,+corre+i+calcula

Amb anterioritat, els alumnes ja han treballat sobre com elaborar taules de dades i gràfics.

Es treballa amb dos plans inclinats i dos objectes de diferent massa i superfície. Es pacta inicialment com es desenvoluparà la sessió. Sense guió de la pràctica, que el fan ells. Professora explica que no podrà parlar, només representar el procés del que cal fer amb mímica. Es decideix un alumne moderador que controla i cal que es responguin entre ells i expliquin què està representant la professora. (La classe amb més silenci que mai).

Acabada l’experiència professora ha fet preguntes per a dirigir reflexió. Anotades a la pissarra: què volia saber? Què volen dir els resultats?

L’activitat ha promogut la participació oral de l’alumnat. Han aparegut termes, que s’han anat convertint en vocabulari específic, però poca tendència a fer-ho.
Els alumnes elaboren raonaments científics oralment, fan hipòtesis, identifiquen a pregunta a la que es vol respondre, els factors de l’experiment.
Es detecten concepcions errònies sobre l’àrea, especialment confusions amb el diàmetre.

Alumnes més moguts, entusiasmats. Proposen fer-ho en altres matèries. També proposen fer ells de profe mut amb una pràctica que dirigeixin ells.

Decideixen que faran coavaluació dels informes de laboratori, el millor informe serà referent.

2) Diàleg al voltant de sensors. Teresa Martín proposa activitat amb alumnes de cicle superior de primària amb les maletes de sensors Ecodad.
4 grups dins l’aula que passen per cadascuna de les maletes de pràctiques i fan les pràctiques autònomament. Hores de medi natural.
1) lluminositat, temperatura, so ambiental.
2) Interpretació gràfiques temperatura, pronòstic del temps
3) absorció calor amb diferents materials i colors.
4) …

Es proposa que quan acaba, cada grup deixi amb la maleta un membre de l’equip que expliqui al nou grup que arribi el funcionament, i mantenir aquest funionament, successivament, observant les converses i la construcció de significats que s’hi produeix. Possiblement s’incorporarà també un vídeo curt sobre la pràctica que els hagi agradat més.
3) Off the record, Jesús Gasco proposa fer una experiència en la que deixa fora de l’aula dos alumnes i els fa entrar després d’explicar la pràctica. Quan entren, els altres alumnes han d’explicar oralment, i negociar significats.
4) Presentacions orals a l’aula. Isabel Besson. Converses a l’aula, escollien un mètode de diagnòstic. Ecografies, radiografies,… Explicaven en què es basava, quan no indicat,… Presentació massa rígida. Faltaven pautes.
Es proposa que el professor faci preguntes a l’aula perquè hagin de defensar realment, oralment, no només llegir. Profe anota els errors en la presentació.
Proposta TED conferences com a exemples. Article de la revista Dotze18 sobre presentacions orals s’enviarà adjunt amb l’acta.
4) Altres informacions:
-Curs indagació COURSERA sobre indagació. IBSE. https://www.coursera.org/course/scileadership.

-Discussió sobre la Flipped Classroom i Blended Learning.
-Discussió sobre el divorci dels alumnes i el coneixement. Tema “nens dossier” que projecten autoestima en adaptació al que el profe demana. El vocabulari específic allunya de sentit comú. Manipulació no és suficient, cal emoció. El funcionament de les escoles rurals incorpora molts elements que provoquen bones didàctiques: inter-edats, espai d’aula multi-funció, funcionament per racons.

La propera trobada serà el 10 d’abril a les 17:30 al CRP 1 de Granollers.

Parlar, modelitzar i comprendre a l’aula de ciències

Aquests són els punts que es van tractar a la trobada EduWikilab del 27/02/14.

Parlar amb alumnes d’altres centres com a impuls per a oralitat a ciències.

Moltes dificultats a l’hora de justificar i argumentar o, simplement explicar de què va un problema. Treball expressió oral és necessari com a via per a entendre millor conceptes, però també per a millorar comunicació i argumentació. Explicar com a via per a entendre i construir un model.

Un exemple: Començar la classe, posar un glaçó dins la bufanda i fer la classe. Però alumnes volen discutir què passarà. És una situació oberta a hipòtesis i premet posicionar-se, prendre partit i construir un model.

Preocupació perquè treball per projectes no aconsegueixi fer que alumnat aconsegueixi models científics.

Important en oralitat retornar la pregunta : “què penseu vosaltres” Classes mudes. Pràctiques mudes. Alumne moderador? Explicació de pràctiques fent mímica sense que el professor digui res.

És interessant que els alumnes es puguin veure a si mateixos parlant (video). Ells mateixos a casa? Demanar com a producte el vídeo és ok perquè es puguin autoregular.

No és que els alumnes deixin de saber pensar o qüesitonar-se coses: deixen de fer-ho a l’escola. És una qüestió de rol. De vegades hi ha alumnes que per a fer servir el sentit comú necessiten imaginar-se que no són dins l’escola, i són al parc!

Explicació d’experiment: posar un os en vinagre, perd calci, pesa menys i s’estova al cap d’una setmana. Més temps i recupera pes, perquè incorpora el vinagre. Això és un bon model experimental per a mesura acidesa solucions: vinagre, llimona, coca-cola.
Dóna molt joc a preguntar i parlar: Pregunta: si li posem llet al l’os, es tornarà a posar dur?

Fa falta que la competència comunicativa funcioni bé a ciències: tenen problemes per a descriure i argumentar. A secundària la distribució en matèries dificulta treball integrat. ¿Qui ha de treballar argumentació: llengua o ciències? Cal treballar amb el vocabulari, corregir us d’expressions com “És quan…”  “Aquesta cosa que…” i podria ser punt de partida per a treballar habilitats com definir, descriure.

Fer diferents pràctiques en un mateix grup i que després les expliquin als altres oralment. Es podria posar nota in situ de l’explicació i correcció in situ, tot oralment. Demanar que proposin un experiment per a testar la conclusió.

Experiència sobre proposta d’activitat on els alumnes feien exposicions orals sobre diferents aspectes de reproducció sexual humana (en teoria, els havia de generar interès), que després servien com a apunts per als examens. L’experiència no ha anat gaire bé. En canvi, el mateix grup va fer pregunta no relacionada sobre la sopa: perquè la de fora és més freda que la del mig?  I va anar molt bé. Podent escollir, alumnes de 3er ESO, van escollir parlar de la sopa enlloc de parlar de reproducció sexual humana.
Diferències?
La segona proposta és seva, i és oberta. No és acadèmica ni dirigida a examen. I implica un conflict cognitiu, quelcom que s’ha de resoldre, entendre. Es poden fer hipótesis i discutir-les.

Preocupació pel fet que proves PISA revelen correlació molt alta amb quants llibres té la família a casa i poca correlació amb el professor que tingui o mètode escolar.