Category Archives: Seminaris de didàctica

Els seminaris de didàctica de les ciències són trobades en les que llegim i comentem articles de revistes de didàctica de les ciències per a reflexionar i millorar la nostra pràctica.

Primera sessió seminari de lectura 2014-2015

logoEn aquesta sessió, s’han comentat diversos articles, molts d’ells reflexionant sobre la necessitat que en l’ensenyament de les ciències es promoguin habilitats científiques com fer-se preguntes o connectar els models científics amb contexts concrets. També s’hi comenten aspectes concrets de metodologia, com la Flipped Classroom, l’ús de vídeos, i formats concrets d’activitats orientats a les sortides de camp i la comunicació científica.

Els resums i cites dels diferents articles són disponibles a l’espai Wiki del curs, dins la sessió 1 dels Seminaris de didàctica.

 

 

Sessió 4 de seminaris de didàctica

logo Estudio acerca de la influencia del nivel sociocultural en la competencia comunicativa e intervención didàctica en expresión y comprensión en alumnado de ESO. Pilar Mesa Arroyo, presentat al II congrés internacional de didàctiques.

Després de lectura, han de preparar exposició oral amb suport únic de pissarra. Valorant fluïdesa, pronúncia, etc…, i conclou que ambient sòcio-cultural té efecte en expressió escrita, però no en expressió o comprensió oral. En la discussió, això per a nosaltres obre diversos aspectes:
-minimitzar l’expressió oral a l’aula discrimina els alumnes d’ambients sòcio-culturals menys afavorits?
-Es pot tenir bona expressió oral sense tenir-la escrita? Què passa amb el vocabulari?

Donar l’opció de fer exàmens orals pot ser una idea interessant per a millorar. Martí explica anècdota de que en un alumne es va percebre que era capaç d’elaborar un discurs només quan se li preguntaven coses oralment.

Sessió 3 de seminaris de didàctica de les ciències

logoLectures comentades sobre oralitat a les ciències:

Un estudio de caso sobre la comunicación entre estudiantes en el laboratorio escolar. Revista Electrónica de Enseñanza de las Ciencias (2012) 11,(1), 98-119. Reigosa, C.

Existeixen diferents funcions/esferes a l’hora de parlar al laboratori, depenent de si es refereixen a aspectes concrets, si contenen argumentació…a l’hora de resoldre activitats investigadores amb resolució oberta i conflicte cognitiu, que promou discussió i negociació de significats, millorant la capacitat de discurs.
El producte escrit està més ben argumentat que a altres pràctiques. Quan reprenen pràctiques entre dies, es torna a argumentar.

Aprendizaje y mejora de las habilidades orales. Cuadernos de Pedagogía, Nº 423 Glòria Sanz Pinyol

Gravar per a un programa de ràdio o preparar exposició oral de treball acadèmic. Gravar vídeos d’activitats orals. Llegir per parlar,parlar per escriure. Ítems de comprensió i expressió oral.

Argumentar y debatir con más de 25 en clase. Montserrat Vilà Santasusana. Josep M. Castellà Lidon. Cuadernos de Pedagogía, Nº 423, Sección Tema del Mes, Mayo 2012

cada àmbit de coneixement té la seva pròpia estructura argumentativa que cal treballar a les matèries. Parts de l’argumentació. Factors socials de l’argumentació oral: tracte, correcció. Proposa estructura per a seqüència didàctica, tesi, justificació, contraargumentació…

Hablar y escribir. Una condición necesaria para aprender ciencias. Neus Sanmartí, Mercè Izquierdo y Pilar García. Cuadernos de Pedagogía / N.0 281 / Junio.
Relació entre habilitats cognitivo-lingüístiques i coneixements científics. Expressió oral com a modelització en streaming.

Seis criterios para enseñar lengua oral en la educación obligatoria. Montserrat Vilà i Santasusana
Planificar un objectiu comunicatiu a cada activitat oral. Important decidir quin rol juga l’expressió oral a la seq didàctica. Tipus d’activitat: entrevista, exposició oral. L’oralitat permet articular activitats de raonament científic de manera ràpida al laboratori.

Sessió 2 seminaris didáctica de les ciències

logoAnálisis experimental de magnitudes físicas a través de vídeos y su aplicación en el aula. Revista Eureka sobre Enseñanza y Divulgación de las Ciencias (2012) 9(2), 252-264. Ezquerra, A., Iturroiz, I., Díaz, M.
L’article descriu l’ús d’un programa anomenat Avimecá, per a l’elaboració de vídeos sobre aspectes físics, i usar els vídeos per a extreure, mitjançant el tractament d’imatge que permet el programa, paràmetres físics com posició, temps, elaboració de gràfics de cinemàtica. L’article descriu exemples d’activitats i l’ús del programa. Es considera útil el fet que s’ofereixin exemples, ja que els alumnes s’inspiren molt d’exemples de produccions.

Los errores de los libros de texto de primer curso de ESO sobre la evolución histórica del conocimiento del universo. Enseñanza de las Ciencias (2009), 27(1), 109-120.

Anàlisi de diversos llibres de text identificant quins errors es comenten quan es parla de l’univers a 1 ESO: atribucions incorrectes de descobriments, sostenir que el geocentrisme no es compatible amb les observacions,….

Capacidades del alumnado de educación secundaria obligatoria para la elaboración e interpretación de gráficas. Enseñanza de las Ciencias (2009), 27(3), 447-462.

Es fa un diagnòstic dels nivells dels estudiants en aquesta etapa, veient que una gran part no assoleix els objectius d’etapa en representació i interpretació de gràfics.

Blog del Claudi Mans, entrades sobre l’etiquetatge dels aliments, molt útil per al treball de l’alimentació a 3 ESO, relacionat amb la publicitat.

Sessió 1 Seminari de lectura de didàctica de les ciències

logoArticles comentats:

Comentaris

  • Isabel

-La Ciencia que no enseñamos. Enseñanza de las Ciencias, 1999, 17 (3), 397-410. J.M. Campanario [http://www2.uah.es/jmc/an2.pdf]
Article de discussió amb els alumnes a Ciències per el Món Contemporani. La ciència que no expliquem: els científics són éssers humans, i quan treballen tenen pressió per publicar, això fa que aconseguir un bon currículum acabi primant per davant de la col·laboració i la comunicació científica. De vegades fins i tot es maquillen resultats perquè recolzin el que volem demostrar, abandonant l’honestedat, clau per a la creació del coneixement científic.

Hablar ciencia: si no lo puedo explicar, no lo entiendo
Eureka sobre Enseñanza y Divulgación de las Ciencias – 2013, 10(3) pp. 291-306 María Jesús Martín Díaz  http://reuredc.uca.es/index.php/tavira/article/view/419

Cerca d’estratègies per fomentar l’aprenentatge de les ciències mitjançant ús del llenguatge oral. Per exemple: fer el problema i demanar que siguin ells que expliquin com ho has fet. En acabar una pràctica, fer sortir un alumne i demanar-li que expliqui què hem fet i per a què.

  • Teresa

Les joguines canvien de color: descobrim-hi la química. Ciències : revista del professorat de ciències de primària i secundària, 21 (2012) , p. 5-12 Melià Avià, R.M., Melià, J.A. Puigvert Masó, M.T.[http://ddd.uab.cat/record/89414?ln=ca]

Les joguines canvien de color: descobrim-hi la química, revista Ciències. Interessant la relació entre objectes i emocions propers als nens amb conceptes químics i físics. En provar-ho a classe, es veu com consoliden conceptes sobre pH, canvi de temperatura, diferenciació de canvi físic i químic.
http://ddd.uab.cat/record/89414?ln=ca

  • Jordi

Aprendiendo a investigar por medio de la ciencia forense e investigación criminal. Revista Eureka sobre Enseñanza y Divulgación de las Ciencias 10(3), 480–490 , 2013. A.P. Sebastiany, M.C. Pizzato. I.V. Diehl, T.D. Miskinis [http://reuredc.uca.es/index.php/tavira/article/view/377]

Aplicació casos de investigació criminologia forense com a experiència investigació. Interessant perquè alumnes amplin la visió del que és la investigació, l’emissió d’hipòtesis, l’extracció de conclusions a partir de dades…

  • Martí

La Ciencia que no enseñamos. Enseñanza de las Ciencias, 1999, 17 (3), 397-410. J.M. Campanario [http://www2.uah.es/jmc/an2.pdf]

fer un arc de Sant Martí a l’aula fent experiments químics amb diversos productes. Article de la revista Educació Química. Interessant per a recuperar vinculació amb pràctiques a l’aula.