Tag Archives: lectura comentada articles

Segona sessió 15-16: projectant projectes de Ciències.

La sessió, com de costum, es va distribuir en dues parts: els Seminaris de Lectura i el treball en la Línia de Treball del Grup (Treball per Projectes a les Ciències, aquest curs).

Seminari de lectura d’articles de didàctica (referències disponibles a: http://eduwikilababp.wikispaces.com/Seminaris+de+lectura+15-16)
A partir de l’article de la Mercè es qüestiona si ensenyem a fer preguntes. Els models dels llibres de text són massa enciclopèdiques. El treballar per projectes possibilita la millora de fer preguntes.
L’Anna M. presenta un article crític amb l’ensenyament per indagació, i planteja que no es pot oblidar la part més conceptual. Es planteja que no sempre es pot treballar amb la mateixa metodologia i que cal combinar-ne de diferents. Es recorda el treball fet pel grup sobre les preguntes d’indagació i es mostra la feina feta.
L’Anna S. Exposa el projecte suc de taronja a partir d’una proposta senzilla sorgida d’una necessitat puntual. Es valora com es pot plantejar un projecte senzill.
En Toni parla sobre l’us dels dibuixos en el procés d’ensenyament/aprenentatge. Es discuteix sobre el perquè els alumnes no dibuixen bé, plantejant diferents motius: tenen poc temps, pocs recursos, poca paciència,…
El no saber dibuixar els genera frustració quan ho intenten? Cal pedagogia del dibuix.
En Jesús, a partir de seu article, defensa la creativitat com a eina per millorar el procés científic.

Línia de Treball: Treball per Projectes a les Ciències
De les propostes de projectes que cadascun de nosaltres ha presentat (disponibles a  http://eduwikilababp.wikispaces.com/Projectes+Comentats ) es valoren diferents aspectes:
– Fora d’hores de classe?
– Implicació del professorat. Si no hi ha una voluntat de centre es pot acabar convertint en un bolet, però és difícil tenir un claustre implicat. Fa por enfrontar-se a metodologies noves.
– Coneixement científic a partir del conflicte. Cal el model científic per resoldre el problema plantejat en el projecte.
– Hi ha projectes que cobreixen tot el currículum però també hi ha moltes dificultats per posar-ho en marxa. Els alumnes estan molt adoctrinats i és difícil trencar motllos.
– Es qüestiona si són projectes aquells que, utilitzant un fil conductor expliquen i fan el mateix que a les classes convencionals però ordenant els continguts d’una altra manera.
– La proposta del Ramon de l’editorial La Galera, on a partir d’una noticia setmanal es plantegen un seguit de propostes pel professorat de cada matèria de forma que el fil conductor “la notícia” sigui la base dels continguts que s’han d’aprendre es considera molt interessant però es planteja si immediatesa de treballar amb noticies d’actualitat és compatible amb la programació del curs.
D’aquí surt el comentari de la sessió:  PROGRAMAR ESTÀ SOBREVALORAT.
– Un projecte pot englobar diferents disciplines, a partir d’un tema es pot treballar des de diferents arees, això genera dificultats de coordinació.
– Es pot treballar per projectes a batxillerat? El temps és un handicap?. Existeixen propostes per treballar per projectes a batxillerat : Física en context,…

Es proposa una mena de pauta per dissenyar els nostres projectes:
-A partir d’una proposta inicial caldrà establir el context ( problema a resoldre o fil conductor)
Producte final del projecte.
Eines/dinàmiques a dur a terme
-Possibilitat que sigui interdisciplinar.
Avaluació. Com s’ha d’avaluar? Es important que els alumnes s’autoavaluin i contrastar els seus resultats amb els nostres.

Decisions i compromisos
– Llegeixen articles per al grup:
Rosa Ma
Angels
Martí
Felip
Ramon
Jordi.
– Cadascú portarà la seva proposta de projecte segons la pauta proposada amb l’objectiu de poder treballar sobre ells i poder-los posar en marxa al llarg del curs.

Propera trobada 14 de gener de 2016. 17:30. Bon Nadal!

Primera sessió seminari de lectura 2014-2015

logoEn aquesta sessió, s’han comentat diversos articles, molts d’ells reflexionant sobre la necessitat que en l’ensenyament de les ciències es promoguin habilitats científiques com fer-se preguntes o connectar els models científics amb contexts concrets. També s’hi comenten aspectes concrets de metodologia, com la Flipped Classroom, l’ús de vídeos, i formats concrets d’activitats orientats a les sortides de camp i la comunicació científica.

Els resums i cites dels diferents articles són disponibles a l’espai Wiki del curs, dins la sessió 1 dels Seminaris de didàctica.

 

 

Sessió 3 de seminaris de didàctica de les ciències

logoLectures comentades sobre oralitat a les ciències:

Un estudio de caso sobre la comunicación entre estudiantes en el laboratorio escolar. Revista Electrónica de Enseñanza de las Ciencias (2012) 11,(1), 98-119. Reigosa, C.

Existeixen diferents funcions/esferes a l’hora de parlar al laboratori, depenent de si es refereixen a aspectes concrets, si contenen argumentació…a l’hora de resoldre activitats investigadores amb resolució oberta i conflicte cognitiu, que promou discussió i negociació de significats, millorant la capacitat de discurs.
El producte escrit està més ben argumentat que a altres pràctiques. Quan reprenen pràctiques entre dies, es torna a argumentar.

Aprendizaje y mejora de las habilidades orales. Cuadernos de Pedagogía, Nº 423 Glòria Sanz Pinyol

Gravar per a un programa de ràdio o preparar exposició oral de treball acadèmic. Gravar vídeos d’activitats orals. Llegir per parlar,parlar per escriure. Ítems de comprensió i expressió oral.

Argumentar y debatir con más de 25 en clase. Montserrat Vilà Santasusana. Josep M. Castellà Lidon. Cuadernos de Pedagogía, Nº 423, Sección Tema del Mes, Mayo 2012

cada àmbit de coneixement té la seva pròpia estructura argumentativa que cal treballar a les matèries. Parts de l’argumentació. Factors socials de l’argumentació oral: tracte, correcció. Proposa estructura per a seqüència didàctica, tesi, justificació, contraargumentació…

Hablar y escribir. Una condición necesaria para aprender ciencias. Neus Sanmartí, Mercè Izquierdo y Pilar García. Cuadernos de Pedagogía / N.0 281 / Junio.
Relació entre habilitats cognitivo-lingüístiques i coneixements científics. Expressió oral com a modelització en streaming.

Seis criterios para enseñar lengua oral en la educación obligatoria. Montserrat Vilà i Santasusana
Planificar un objectiu comunicatiu a cada activitat oral. Important decidir quin rol juga l’expressió oral a la seq didàctica. Tipus d’activitat: entrevista, exposició oral. L’oralitat permet articular activitats de raonament científic de manera ràpida al laboratori.

Sessió 2 seminaris didáctica de les ciències

logoAnálisis experimental de magnitudes físicas a través de vídeos y su aplicación en el aula. Revista Eureka sobre Enseñanza y Divulgación de las Ciencias (2012) 9(2), 252-264. Ezquerra, A., Iturroiz, I., Díaz, M.
L’article descriu l’ús d’un programa anomenat Avimecá, per a l’elaboració de vídeos sobre aspectes físics, i usar els vídeos per a extreure, mitjançant el tractament d’imatge que permet el programa, paràmetres físics com posició, temps, elaboració de gràfics de cinemàtica. L’article descriu exemples d’activitats i l’ús del programa. Es considera útil el fet que s’ofereixin exemples, ja que els alumnes s’inspiren molt d’exemples de produccions.

Los errores de los libros de texto de primer curso de ESO sobre la evolución histórica del conocimiento del universo. Enseñanza de las Ciencias (2009), 27(1), 109-120.

Anàlisi de diversos llibres de text identificant quins errors es comenten quan es parla de l’univers a 1 ESO: atribucions incorrectes de descobriments, sostenir que el geocentrisme no es compatible amb les observacions,….

Capacidades del alumnado de educación secundaria obligatoria para la elaboración e interpretación de gráficas. Enseñanza de las Ciencias (2009), 27(3), 447-462.

Es fa un diagnòstic dels nivells dels estudiants en aquesta etapa, veient que una gran part no assoleix els objectius d’etapa en representació i interpretació de gràfics.

Blog del Claudi Mans, entrades sobre l’etiquetatge dels aliments, molt útil per al treball de l’alimentació a 3 ESO, relacionat amb la publicitat.

Sessió 1 Seminari de lectura de didàctica de les ciències

logoArticles comentats:

Comentaris

  • Isabel

-La Ciencia que no enseñamos. Enseñanza de las Ciencias, 1999, 17 (3), 397-410. J.M. Campanario [http://www2.uah.es/jmc/an2.pdf]
Article de discussió amb els alumnes a Ciències per el Món Contemporani. La ciència que no expliquem: els científics són éssers humans, i quan treballen tenen pressió per publicar, això fa que aconseguir un bon currículum acabi primant per davant de la col·laboració i la comunicació científica. De vegades fins i tot es maquillen resultats perquè recolzin el que volem demostrar, abandonant l’honestedat, clau per a la creació del coneixement científic.

Hablar ciencia: si no lo puedo explicar, no lo entiendo
Eureka sobre Enseñanza y Divulgación de las Ciencias – 2013, 10(3) pp. 291-306 María Jesús Martín Díaz  http://reuredc.uca.es/index.php/tavira/article/view/419

Cerca d’estratègies per fomentar l’aprenentatge de les ciències mitjançant ús del llenguatge oral. Per exemple: fer el problema i demanar que siguin ells que expliquin com ho has fet. En acabar una pràctica, fer sortir un alumne i demanar-li que expliqui què hem fet i per a què.

  • Teresa

Les joguines canvien de color: descobrim-hi la química. Ciències : revista del professorat de ciències de primària i secundària, 21 (2012) , p. 5-12 Melià Avià, R.M., Melià, J.A. Puigvert Masó, M.T.[http://ddd.uab.cat/record/89414?ln=ca]

Les joguines canvien de color: descobrim-hi la química, revista Ciències. Interessant la relació entre objectes i emocions propers als nens amb conceptes químics i físics. En provar-ho a classe, es veu com consoliden conceptes sobre pH, canvi de temperatura, diferenciació de canvi físic i químic.
http://ddd.uab.cat/record/89414?ln=ca

  • Jordi

Aprendiendo a investigar por medio de la ciencia forense e investigación criminal. Revista Eureka sobre Enseñanza y Divulgación de las Ciencias 10(3), 480–490 , 2013. A.P. Sebastiany, M.C. Pizzato. I.V. Diehl, T.D. Miskinis [http://reuredc.uca.es/index.php/tavira/article/view/377]

Aplicació casos de investigació criminologia forense com a experiència investigació. Interessant perquè alumnes amplin la visió del que és la investigació, l’emissió d’hipòtesis, l’extracció de conclusions a partir de dades…

  • Martí

La Ciencia que no enseñamos. Enseñanza de las Ciencias, 1999, 17 (3), 397-410. J.M. Campanario [http://www2.uah.es/jmc/an2.pdf]

fer un arc de Sant Martí a l’aula fent experiments químics amb diversos productes. Article de la revista Educació Química. Interessant per a recuperar vinculació amb pràctiques a l’aula.

Segona trobada EduWikiLab: comencem els comentaris de lectures

El proper 18 de novembre es farà la segona trobada EduWikiLab d’aquest curs.

Aquestes trobades són obertes a la participació del professorat o professionals de l’educació científica, formin part o no del grup de treball.

Hora i lloc de la trobada:
17:30, al CRP1 de Granollers, (coordenades GPS 41.615057,2.273267).
Planificació:
Cadascú hauria de de comentar algun article que hagi trobat interessant i aportar alguna cosa de la seva línia de treball (alguna activitat didàctica que hagi fet, alguna cosa que hagi pensat fer,…). Recordeu que vam quedar que cadascú escollia en quina línia volia avançar i entre tots ens ajudàvem comentant. Cadascú pot escollir una línia pròpia, no tenir línia i anar fent una mica de tot o afegir-se a alguna línia d’algú altre.
En Jesús i en Jordi comentaran com va anar la comunicació a les V jornades de Física i Química.

Fins dilluns!